Aquesta investigació ha partit de cinc enquestes representatives a nivell nacional de treballadors estatunidencs realitzades entre 2011 i 2024, excloent els anys pic de la pandèmia (2020 – 2021) comparant els canvis en l’aïllament i salut mental dels treballadors en ocupacions que no permeten el treball remot amb aquells altres canvis produïts respecte al personal empleat en treballs que admeten el treball remot,  utilitzant l’escala de Dingel- Neiman sobre «remotabilitat».

L’arc temporal que abasta l’estudi és un aspecte especialment important, doncs proporciona una imatge dinàmica i representativa de l’evolució dels aspectes investigats i de les troballes obtingudes

Les principals troballes de l’estudi han demostrat que, en el teletreball, a diferència del personal que desenvolupa la seva prestació de forma presencial:

• S’incrementa el temps que la persona passa a soles, augmentant la probabilitat d’arribar a passar tot el dia sol/a, és a dir, més enllà de la jornada laboral.
• Empitjora el benestar mental en múltiples indicadors. Utilitzant l’Escala de Distrès Psicològic de Kessler (K-6), es va detectar un malestar psicològic generalitzat, que augmenta aproximadament el doble per als qui viuen sols/es. El teletreball seria el responsable de l’augment d’un terç del malestar a la feina durant aquest període.
• Augmenta la freqüència de quadres depressius.
• Augmenta l’ús de serveis mèdics de salut mental.
• Augmenta la prescripció de medicaments per a la salut mental.

És necessari no obstant la lectura atenta de l’article per obtenir més informació respecte a les troballes obtingudes en cadascun dels ítems de l’esmentada Escala Kessler. És un estudi més respecte a alguns dels impactes negatius del teletreball en la salut de la persona, que per l’arc temporal estudiat, permet concloure que aquest impacte també arriba i es manifesta després del pas del temps amb uns efectes cada vegada més coneguts i documentats.

La entrada Sobre el teletreball: noves evidències científiques del seu impacte en la salut mental se publicó primero en IAC.