Des de fa relativament poc temps, ja es pot consultar l’esborrany de l’Avantprojecte de Llei pel qual es modifica la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL); el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre i el Reglament dels Serveis de Prevenció, aprovat per Reial decret 39/1997, de 17 de gener (RSP).
En l’exposició de motius d’aquest esborrany, es vincula aquesta reforma legal a la necessitat d’actualitzar la normativa de prevenció de riscos laborals vigent, per tal d’esmenar els problemes manifestats durant els trenta anys de vigència de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, així com per adaptar-la als canvis que s’estan produint en el mercat de treball com a conseqüència de les transicions ecològica, digital i demogràfica. També es presenta la modificació de la LPRL i del RSP com un dels objectius de l’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027 per millorar la seva aplicació i afavorir la integració de la prevenció en les organitzacions. A més, amb aquesta norma es recorda que s’avança en el compliment de la meta 8.8 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, és a dir, a protegir els drets laborals i promoure un entorn de treball segur i sense riscos per a totes les persones treballadores. També s’associa al compliment del principi 10 del Pilar Europeu de Drets Socials, proclamat de forma conjunta pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissió en la Cimera social en favor de l’ocupació justa i el creixement el 17 de novembre de 2017, quan disposa que les persones treballadores tenen dret a un elevat nivell de protecció de la salut i la seguretat durant el treball.
Com a context necessari d’aquest esborrany de reforma legal, cal recordar que la normativa encara vigent en matèria de prevenció de riscos laborals, no inclou un concepte exprés de risc psicosocial, ni un model normatiu regulador dedicat als riscos psicosocials. A diferència d’ altres factors de risc i riscos laborals, que si han estat objecte d’atenció específica pel legislador, no hi ha cap reglament específic dedicat als riscos psicosocials. Això no ha impedit que els òrgans jurisdiccionals declarin la necessitat, no qüestionada, de procedir a l’avaluació de riscos psicosocials i complir amb la resta d’ obligacions derivades d’aquesta. Tanmateix, la inexistència d’un concepte de riscos psicosocial i d’un marc regulador específic per a aquests riscos, porta sempre a un camí més tortuós per aconseguir un entorn segur i saludable també respecte a aquells factors de risc psicosocial que poden derivar en un dany per a la salut mental de les persones treballadores.
Aquesta inèrcia històrica a la invisibilització dels riscos psicosocials en la normativa preventiva, i per tant a la seva infravaloració en la cultura preventiva, es dóna igualment, i és en part conseqüència, de la pròpia evolució normativa del propi concepte d’ accident de treball i malaltia professional recollida en el marc de la legislació de protecció social, atrapada des de principis del s. XX en una concepció centrada en la seguretat en el treball i en els accidents de treball, és a dir, en el món del «dany visible» de determinats sectors i ocupacions, propis de treballs realitzats pels treballadors i d’un moment històric en el que encara no s’havia produït la incorporació massiva de les dones al treball remunerat.
Les malalties d’etiologia laboral causades per factors de risc psicosocial, que impacten sobre la salut mental de la persona treballadora, han estat reconduïdes de forma gairebé generalitzada a la seva declaració com a malaltia comuna, en clara contradicció amb les estimacions estadístiques de múltiples organismes públics respecte a l’afectació de la salut mental en els entorns de treball i les seves conseqüències, psíquiques i físiques, o respecte als possibles índexs de mortalitat per aquesta causa. S’ha tendit, per tant, a identificar aquest «dany invisible», més com un problema que té el seu origen en la persona i no de les condicions de treball. La mateixa sort s’ha projectat respecte al reconeixement de la diversa tipologia de danys sobre la salut associats als factors de risc psicosocial (físics, fisiològics, cognitius, emocionals, conductuals o socials).
Aquesta realitat pot canviar substancialment si els canvis recollits en l’esborrany de reforma de la LPRL i del RSP arriben finalment al BOE, ja que aquests han aplanat el camí a recórrer respecte a la fonamentació jurídica de la prevenció dels riscos psicosocials i reconeixement dels danys associats, i la consideració de la salut mental, com un àmbit de necessària integració en el concepte de salut laboral. Respecte aquest canvi, l’esmentat esborrany fa referència expressament als riscos psicosocials, especialment els emergents derivats de les noves formes d’organització del treball i la digitalització, que afecten de manera significativa la salut i el benestar de les persones treballadores, resultant imprescindible que la normativa els integri de manera explícita i eficaç en l’ acció preventiva.
Alhora, la modificació de la LRPL i del RSP, és presentada per l’esmentat esborrany com una oportunitat per incorporar a l’ordenament jurídic intern les prescripcions dels convenis de l’Organització Internacional del Treball ratificats per Espanya i que encara requereixen algun encaix normatiu, com el Conveni 190, sobre l’ eliminació de la violència i l’assetjament en el món del treball, en el qual es preveu l’obligació de tenir en compte en la gestió de la seguretat i salut en el treball la violència i l’assetjament, així com els riscos psicosocials associats, amb l’objectiu prioritari de garantir condicions de treball dignes per a totes les persones treballadores. Amb aquesta finalitat es modifica l’article 4 de l’ Estatut dels Treballadors, relatiu als drets laborals de les persones treballadores, incloent el dret a la integritat física i moral i a la protecció enfront de la violència i a qualsevol tipus d’ assetjament.
Pel que fa als riscos psicosocials, l’esborrany recull, entre altres modificacions, la necessitat de reforçar la gestió i protecció de les persones treballadores davant determinats riscos, com els psicosocials. Conforme a això:
- Modifica la definició de «danys derivats del treball», prevista a l’article 4 de la LRPL, afegint que aquests poden afectar els àmbits físic, fisiològic, cognitiu, emocional, conductual o social.
- En l’apartat 8è d’aquest Art 4 de la LPRL, en la definició de «condició de treball», inclou qualsevol característica del mateix susceptible d’afectar la salut física o mental de les persones treballadores, com al desenvolupament del treball.
- En la definició de «condició de treball» de l’Art. 4 de la LRPL, també es fa referència expressa a altres característiques del treball, com les relacionades amb el seu disseny, gestió, organització i ordenació i amb les relacions socials i interpersonals generades en ocasió del treball, quan influeixin en l’aparició o magnitud dels riscos.
- Es fa esment a la protecció de la salut mental en altres articles, com en l’ article 22 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, relatiu a la vigilància de la salut de les persones treballadores.
- A l’article 16.2 de la LRPL es fa al·lusió expressa als riscos psicosocials, els quals, juntament amb la resta dels riscos i les seves interaccions, s’han de tenir en compte en l’avaluació i en la planificació de l’ activitat preventiva.
- S’inclouen igualment modificacions relatives a la protecció de les persones treballadores enfront de situacions d’assetjament o violència laboral. Com a principal novetat, a l’article 4.13è de la LPRL, s’inclou la definició de «violència i assetjament laborals», fent referència a qualsevol comportament, conducta o amenaça, que tingui per objecte, causi o sigui susceptible de causar a la persona treballadora un dany a la seva salut física o mental, ja sigui que es manifesti una sola vegada o de manera repetida. A tal efecte s’inclouran aquells exercits per mitjà de qualsevol tipus de tecnologia de la informació i de la comunicació o per l’ús d’algoritmes o sistemes d’intel·ligència artificial, així com la violència i l’assetjament sexual i per raó de gènere. A l’article 14.2 de la mateixa llei s’inclou el deure de l’ empresa de garantir la protecció de les persones treballadores davant situacions de violència i assetjament sexual o per raó de sexe.
- Sobre el pla de prevenció de riscos laborals, l’avaluació dels riscos i la planificació de l’ activitat preventiva, es modifica l’article 16 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, ampliant-se els supòsits en els quals s’ha de revisar l’avaluació de riscos, incloent aquells casos en què es realitzin canvis en l’organització del treball, en els processos o en els procediments.
- Es modifica l’ article 22 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, relatiu al dret de vigilància de la salut, tant individual com col·lectiva. Per a això s’estableix l’ obligació de l’empresa de garantir a les persones treballadores la vigilància de la seva salut física i mental.
- També es modifica la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre. En particular, es modifiquen les lletres d) i e) de l’ article 4.2, reconeixent expressament el dret de les persones treballadores a la seva integritat física i moral, així com al respecte de la seva intimitat i a la consideració deguda a la seva dignitat, compresa la protecció enfront de la violència i a qualsevol tipus d’ assetjament.
- La disposició addicional primera es refereix a l’ adaptació terminològica de les referències a les especialitats o disciplines preventives d’ergonomia i de psicosociologia aplicada, que es separen.
- La disposició final quarta dedicada a les habilitacions normatives, en el seu apartat segon, preveu, en el termini d’un any des de l’ entrada en vigor de la llei, l’aprovació d’ un reglament de desenvolupament sobre la protecció de la seguretat i salut de les persones treballadores enfront dels riscos psicosocials.
Es pot afirmar per tant que les reformes avançades, sí que suposaran canvis respecte al tractament dels riscos psicosocials i la salut mental en els entorns de treball. La major o menor amplitud dels mateixos, dependrà en bona mesura del contingut del nou Reglament anunciat sobre riscos psicosocials. Però no hi ha dubte que avancem cap a un marc regulador específic sobre riscos psicosocials, que reforça el trànsit a un concepte de salut laboral més alineat amb la noció de salut entesa com a un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només com l’absència d’accidents o malalties, proclamat des de fa ja moltes dècades per l’OMS. La reforma anunciada suposa un important pas per reafirmar que la salut mental en els entorns de treball “sí importa”.